Realizada por: EBRO28
Al Druida: A todos los Druidas
Formulada el viernes, 10 de agosto de 2007
Número de respuestas: 3
Categoría: Toponimia

Documentación antigua del topónimo Castelserás


Existen varias interpretaciones sobre el topónimo Castelserás. La más divulgada es la de Castrum Caesar, que a mi no me convence demasiado.


He visto que en el S XIII Castelserás sale en un documento como Castiel Sazas. Pero en un texto más antiguo, relativo al poblamiento de Calanda, creo que vi Castelserás. Claro está que muchos de los textos antiguos que tenemos son copias hechas más tarde de lo que indica la fecha, con alguna cosa cambiada.


Y he visto que en Castilla-La Mancha hay topónimos parecidos, como Dehesa de Castilserás  en Almadén y un pantano llamado Castilserás. Creo que en Lérida hay un topónimo parecido.


¿ Podría un topónimo del tipo de Castiel Sazas cambiar a Castelserás durante la dominación de la Orden de Calatrava por sonar mejor a los caballeros de esta orden, que es originaria de Castilla-La Mancha ?


 


 

Respuestas

    Tijera Pulsa este icono si opinas que la información está fuera de lugar, no tiene rigor o es de nulo interés.
    Tu único clic no la borarrá, pero contribuirá a que la sabiduría del grupo pueda funcionar correctamente.

  1. #1 Adoni lunes, 13 de agosto de 2007 a las 10:37

          En las páginas 323, 324, 325 y 326 del Tomo III del Onomasticon Cataloniae, de Coromines, se cita la raíz Castellserà. Transcribo sólo parcialmente el inicio en la página 323.

          Vila d´Urgell, equidistant entre Balaguer i Tàrrega uns 9 k. al SO. d´Agramunt.

          Pron. Mod.: kastelserà, 1920, Casac, a Mollerusa; igual ho vaig oir el 1964, en el poble mateix, a TornAbous i altres pobles de la vora.

          Mencions Ant. 1274. Castelserá, era poble del vescomte de Cardona (doc. p.p. Cubells, R.Hisp. XXXVII, 154(, de fet ben a prop del poble m´ensenyaven la "segla" ["sèquia"] del Duc", nom referent als Cardones heretats pel Duc de Medinaceli: 1295.99, en el procés del batlle de Camarasa. Pere de Palau, figura "P. Novel de Castelsera" (CCandi. MiHi.Cat. II 163,33, comprovat en el facs. amb sigla de la e); 1533, els frares de Poblet i els singulars de Castellserà treuen lletres contra el prior de Gualter, perquè havia penyorat el bestiar d´ells quan pasturava en la Torre de N´Eral (de la doc. del priorat de Gualtresr que llegeixo a l´arxiu de Solsona). La col.lAboradora de la G. Enc. Cat. en aquest article diu que és un poble construit en el S. XII, al volt d´una fortalesa dita abans la Torre dels Canonges; i que Ferran I, el 1415, en vengué la jurisdicció al monestir de Poblet, que encara la tenía en el S. XIX.

         Sobre l´ETIM. no s´ha dit ni escrit res que mereixi examen. El que jo puc suggerir més versemblant és que hi hagi alguna comunitat d´origen amb Castellseràs, Comen-seràs i potser Torre-serona.

         No costarà gaire de convèncer que hi ha d´haver origen comú amb el nomb d`aquell poble aragonès, que solament difereix del nostre per la "s" afegida. No és gaire endins del Baix Aragó, municipi vora del riu Guadalope, uns 8k. al S. d´Alcanyís, i altres tants a l´o. de la frontera de les llengües, prop ja de Calanda, i desls pobles catalans del Matarranya. La Codonyera, més que no d´Aiguaviva. Enllaç majorment probable havent-hi algun altrre NL. català on reapareix "seràs" igual, o en variants però dominant amb un genèric topográfic diferent.

         Comenseràs és una de les grans valls ("comellars") de Les Garrigues, que baixa de La Granadella, cap al Nordoest, en direcció a Aitona i al Segre (al SO. de Lleida): vaig oir-ho komanseràs o komenseràs, a. 1936: contracció evident de Coma d´en Seràs. Repetit en el Pallars, si bé amb lleu alteració vocàlica per etim. prop: kaminserás (ptda de Llarvén, XXXVII, 8.56); perqué s´escau a passar-hi un camí. En fi en un doc. de 1173, Miret S, no reproduint la grafia del text, situa a Belltall una "coma anomenada d´Essera des de la font fins a Valbona (Temp.H. 282); això és uns 45 k. dret a l´E. de La Granadella. I és clar que hauría hagut de segmentar-ho millor, coma de Serà; o sigui aquí sense la "s" com en el poble nostre d´Urgell; que des d´allí cau uns 45 K. al NNO.

         L`àrea d´Alcanyis i de les Garrigues i Belltall ens acosta a la dels NLL aràbics. I si ho relacionem amb el 2n. membre de Torre-serona, ja hi serem de ple. I li traobarem bastants paral.lels en aquest compartiment lingüïstic.

         Hasta aquí la cita, ya que como te digo, Coromines és muy prolijo en cuanto a éste artículo.

         En una de las notas, la 3, dice "No hi déu haver relació, en canvi, amb un Castilseras, prov. Ciudad Real (que trobo en Ortega, Relación Topográfica c.1575. p. 204) agre d´Almadén (Madoz) Ben cert accentuat a la é; i es concept que sigui format amb el cast. sera "sàrria" (potser al.ludint a transports del mineral d´Almadén, allí mateix).


  2. #2 EBRO28 lunes, 13 de agosto de 2007 a las 11:01

    Bé, moltes gracies per la recerca.


    Conozco una interpretación que dio Coromines sobre el topónimo y que figura en el estudio del aragonés residual del Bajo Mezquín de Artur Quintana, creo que lo relacionaban con un antropónimo germánico.


    Existe otra interpretación, que vi en un artículo de toponimia turolense de la revista Teruel, del instituto de estudios turolenses que hacía derivar SERÀS de "serans" y así lo relacionaban con un antropónimo tipo SERANIUS, (no recuerdo el palabro con seguridad), que precisamente está documentado en una inscripción latina antigua de La Iglesuela de Cid o L'Anglesola.


    Saludos


    EBRO


  3. #3 Adoni martes, 14 de agosto de 2007 a las 09:02

         Estimado Ebro:      

         Si postulamos un topónimo de origen no latino, podríamos explorar el vocablo fenicio "´sr´s", [´sara´s] raíz, figurativamente raigón, estirpe.

         Si tenemos en cuenta el nombre anterior del topónimo en Lleida, "Torre dels Canonges", se podría suponer el verbal fenicio "´srt", [´sarat], venerar.

         En hebreo, "´sr´s", raíz, cepa, raigón, estirpe, se utiliza como imagen del hombre, individuo o pueblos, como comparación, metáfora o alegoría.
       
         Muy frecuente Dt. 29,17 Jue 5,14; 2Re 19,30 correlativo "o´sh pry" dar fruto; Is 5,24 correl. "prj" brote; 11,1 = "gço" tocón, cepa; 11,1=; raíz, estirpe 14,29 correl. "pry"; 53,2 = "ywnq", retoño; Os 9,16; 14,6 correl. "prj" florecer; Am 2,9; Mal 3,19 con "onp" rama en merismo; Sal 80,10= Job 8,17; 18,16 correl. "qzyr" ramaje; 29,19 Prov 12,3.12 Eclo 10,16.

         Con verbos "ysd" Pi. hacer echar raíces Eclo 3,9; "ntq" Pi. descepar Ez 17,9; "´slj" Pi. echar raíces Jr 17,8.

         El verbal hebreo "´srt", Servir, asistir, cuidar, prestar servicio, desempeñar una función, ministerio, oficio, estar al servicio, oficiar, aplicado al culto en Ex. 28,35 Nm 8,26 Dt 18,5 1Re 8,11 Ez 42,14 Neh 10,37.  
        
         En arameo, también tenemos el vocablo  "´sr´s" [´seros], como raíz,  pero también corresponde al nominal, azotes, y según otros destierro.


  4. Hay 3 comentarios.
    1


Si te registras como Druida (y te identificas), podrás añadir tu respuesta a este Archivo de Conocimientos

Volver arriba

No uses esta información en otros sitios web ni publicaciones, sin el permiso del autor y de Celtiberia.net