Autor: silmarillion
viernes, 08 de junio de 2007
Sección: Toponimia
Información publicada por: silmarillion
Mostrado 158.273 veces.


Ir a los comentarios

Eulalia la bien hablada



















































-

Más informacióen en: http://www.apresmoiledeluge.blogspot.com


Comentarios

Tijera Pulsa este icono si opinas que la información está fuera de lugar, no tiene rigor o es de nulo interés.
Tu único clic no la borarrá, pero contribuirá a que la sabiduría del grupo pueda funcionar correctamente.


  1. #1 silmarillion 30 de mayo de 2005

    Citando a Mackena:

    "While there were two principal deities of this Asiatic cult, Cybele and Attis, the latter is seldom mentioned in the Spanish inscriptions. Cybele was usually addressed as Mater Deum. (130)An inscription in northwestern Spain identifies her with the Roman goddess Juno. (131) In the Balearic Islands a temple was dedicated to Mater Magna et Atthis. (132) The inscriptions to the Phrygian deities are found in southern Lusitania and Baetica, in the northwestern section, and in the seaport town of Barcino (Barcelona). (133)
    R. Lantier, "Les dieux orientaux dans la péninsule ibérique. pp. 186, 187."


    El IV Concilio de Toledo se expresó sobre las prácticas paganas:

    "But from a canon of the fourth council of Toledo (633), which was attended by seventy-three members of the Spanish hierarchy, and presided over by St. Isidore, bishop of Seville, it is evident that paganism had not entirely disappeared. The canon declared that a bishop, priest, deacon or any cleric who consulted a magician or augur was to be deposed and sent to a monastery to do penance there for the remainder of his life. (46) The council regarded this consulting of magicians and augurs as a sacrilege, and the severity of the penalty is evident."


    Los ártires de la persecusión de Diocleciano fueron de "Cordoba, Calahorra, Complutum, Merida, y Saragossa", (aunque del mismo modo que Santa Eulalia de Barcelona, Santa Leocadia de Toledo no figura tampoco en el Himno a los Mártires de Prudencio pero se supone muerta en el 304.)

    La tumba de Santa Eulalia de Barcelona es encontrada en Santa María de las Arenas de Mar en una bahía y tenemos un himno donde se menciona a Quirico, obispo de Barcelona, asistente al Concilio Toledo IV preocupado por las prácticas paganas. También en el himno se hace referencia a la Santa como:
    "Tam salubre"

    Un topónimo de Girona: Madremanya, madre magna.
    Un hallazgo en Tarragona: una Cibeles en la Villa romana Els Antigons.
    Una terma a 25 Km, Caldes de Montbui con los baños romanos y otra Eulalia sumamente próxima, Santa Eulalia de Roncana.

    Mis dudas/ teorías/ propuesta:

    Existen inscripciones en Barcino ( A. Canto podrá confirmarlas? )

    Tenemos una tumba de una santa en una bahía, una invocación a una santa "tam salubre".. por qué la elección de salubre?

    Era la incendiada iglesia de Santa María de las Arenas del Mar la cristianización de un culto salutífero?

    A raíz de la necesidad de combatir el paganismo, cristianizó Quirico un culto de estas características a través de una Santa que no figura en las Actas de martirio y que adopta el nombre de "Eulalia", que como hemos visto por los datos surgidos en el artículo se asocia en repetidas ocasiones a fuentes y aguas salutíferas?

    Si fuera de esta manera, aún inexistente, Santa Eulalia de Barcelona no sería una duplicación de la de Mérida, sino un culto aún anterior al cristianismo, una auténtica pervivencia pagana.

    http://museus.reus.net/imm/
    Proyecto Agua y Religión
    La sacralización del agua en la Península Ibérica y el Norte de África en el mundo antiguo
    http://www.ull.es/proyectos/aguarel/index.htm

    RECULL D’ETIMOLOGIES DE TOPÒNIMS CATALANS. PROVINENTS DE LES LLENGÜES CLÀSSIQUES
    classicat.net/llocs.pdf

  2. #2 silmarillion 07 de jun. 2005

    Fundamentales hallazgos de Eyna en función de Eulalia de Barcelona que transcribo a continuación:

    L'antiga Julia Faventia Paterna Barcino romana va sobreposar-se a l'antiga Barkeno (o Laie) ibèrica i al seu torn aquest nucli imperial va donar lloc a la creació de diverses vilanoves que acabarien conformant la ciutat medieval que s'alçà com a gran capital del conglomerat de comtats catalans.

    http://www.bcn.es/urbanisme/model/expo/catala/pg5abella.htm

  3. #3 silmarillion 07 de jun. 2005

    Agrego:
    joo, lo que es tener algo delante de las propias narices y no verlo!!!!

    davinchy
    21/02/2004 18:45:49 No es que este muy puesto en el tema, pero no se suponía que Barcelona era la Laie ibérica de los Layetanos?...y que luego Amílcar Barca (si no me equivoco) la rebautizó como Barkeno (de los Barca), que es la Barcino romana? pues eso, saludos.

    palas_atenea
    22/02/2004 1:15:50 Hola celtíberos, sobre el origen de Barcelona (ya se que no va con el tema del foro, pero como preguntabais...) os adjunto aquí mismo un texto estraido de una fotocopias de M . Taradell. Siento q esté en catalán, pero es que es muy largo para traducirlo... Creo que la mayoría de cosas se entienden bien, ante cualquier problema de vocabulario preguntar. Contestaré encantada

    "BARCINO

    De l'actual ciutat de Barcelona, encara que són moltes les teories sobre el seu origen, per superades i antigues no en parlarem: ho farem només de Barcino, ciutat romana.
    Pocs són els textos antics referits a la ciutat. Mela en el segle I dC escrivia: <.... inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo ituxta Iovis montem, Rubricatus in Barcinonis litore, inter Subue et Toboli Maius...»; paria d'una petita població. Plini, cap al 77 dC, quan fa la descripció de la regió, parla de la colònia Barcino, anomenada Faventia, una de les dotze ciutats que cita a la Hispània Citerior. També a 1'Ora Maritima Avié, que escriu en el segle IV dC, parla en plural «... Barcelonum anoena sedes...». Aquest plural fou traduït com «les riques Barcelones» i es pensa en dues seus per a la ciutat. Per Mariner s'ha de traduir"com «als rics de Barcelona». Els noms de Barcino i Laie han portat a (a confusió de dues localitats que, segons les monedes amb la llegenda Barkeno i Laiesken, es volgueren localitzar a Barcelona. La dualitat de noms és un ¡el en la primera etapa romana; així: Cese-Tarraco o Arse-Saguntum. Noms indígenes i noms romans. L'altra llegenda, la de Laiesken, sembla que fa referència als habitants, als laietans, i no cal pensar en 1'existéncia de Laie com a capital.
    Sembla, segons els testimonis arqueològics, que hi havia assentaments indígenes laietans de gran uniformitat en els seus materials.
    Podem pensar, doncs, en una Barcino o Barkeno. Si és certa la seva relació, seria 1'únic topònim documentat en algun dels poblats laietans prop d'un desprès va créixer la colònia.
    E1 nom que porta la colònia de Barcino es un dels ternes més discutits en els darrers anys. La qüestió de: 1'origen de la ciutat no era gaire clara i les inscripcions trobades han proporcionat una sèrie de noms que fan difícil d’entendre les fases en que els títols passaren definitivament a formar part del nom de la colònia de Barcino. Anomenem-la pel seu nom complet, com ens diu una inscripció trobada als antics 70 a la plaça de Sant Miquel en excavar el recinte termal del segle i o començaments del segle II--època de Trajá o Adriá-: Colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Titulació completa i llarga que ha fet pensar que August en el moment de la fundació li va donar un títol múltiple -Faventia Iulia Paterna-, que fa al-lusió a la posició de Barcino en les lluites entre César i Pompeu.
    P. Verrié ha suposat per aquests noms la presencia d'una colònia ,ja existent al peu de Montjuïc, però no pre-augustiana, sinó potser pre-cesariana, a la qual els colons donaren el nom de Faventia; mes tard hi afegiren els de Iulia í Paterna per la seva fidelitat a César. Quan la ciutat necessità canviar d’espai, perquè ja no podia créixer, aquesta nova ciutat es construí al voltant del Mons Taber i incorpora el nom d'Augusta. Recentment I. Rodá ha intentat demostrar a través dels textos epigráfics i de 1'estudi del nom de Iulia Auiusta Faventia Paterna Barcino que es tracta de noms procedents de dos grups, Faventia Iulia procedent del nucli cesarià, i Augusta Paterna atorgat a la ciutat pel fundador de la nova colònia, hipòtesi que ja havia formulat P. Fita quan se'1 consultà arran de 1'aparició de la làpida de C. Coelius Atisi F., que feia referència a la construcció d'unes muralles amb torres i portes i que es trobà a la vessant sud-oest de Montjuïc el 1903.

    ainé
    22/02/2004 1:52:45 Para los íberos (Laietans) fue Bàrkeno, para los romanos Barcino.

    http://www.celtiberia.net/foroq.asp?idp=243

  4. #4 lucusaugusti 08 de jun. 2005

    Laia.
    Laila (griego). Hermosa.
    Lais (griego). La que es popular, la amable con todos.

    Bien, quién fue antes en BCN, la diosa ibérica, la diosa greco-romana-frigia o la santa mártir. Todas ellas en juntas en la memoria colectiva de los barceloneses.

    La vía layetana bordea las murallas de barcino en donde las ocas de Cibeles cantan sobre la cripta de Eulalia.

  5. #5 QartHadasth 07 de jul. 2005

    Quiero excusarme. En todos los lugares que he escrito Alethes(con hache), eliminadla. El monte era de Aletes, tal cual. Lo otro se relaciona con verdadero. Aunque tal vez el fallo ayude, ya que Eu- también. ¿Otra similitud entre Aletes y Eulalia?
    Según he podido encontrar Aletes era representado por un mochuelo que mantenía entre sus garras una rama de almendro florido antes de la fundación carthaginesa de QartHadasth en la Península Ibérica.

  6. Hay 5 comentarios.
    1

Si te registras como usuario, podrás añadir comentarios a este artículo.

Volver arriba